Celebra els 50 anys del Teatre Lliure amb l’exposició «Un Teatre Lliure» al Palau Robert

La mostra estarà disponible a la sala 3 fins al 17 de gener.

Comissariada per Tània Balló en col·laboració amb el Teatre Lliure, l’exposició presenta un disseny a càrrec d’Alcubierreestudio i inclou cinc instal·lacions creades per Frederic Amat, Montse Amenós, Max Glaenzel, Lluc Castells i Silvia Delagneau.

Celebració del cinquantenari del Teatre Lliure

Per commemorar els seus cinquanta anys, el Teatre Lliure i el Palau Robert han organitzat l’exposició «Un teatre Lliure», que revisa la trajectòria d’aquesta institució emblemàtica. Fundat el 1976 com una cooperativa per un grup de joves provinents del teatre independent, el Teatre Lliure va néixer amb l’objectiu de crear «teatre d’art per a tothom». Al llarg de cinc dècades, s’ha consolidat com un recurs públic essencial per a la creació escènica. Aquesta mostra, dirigida per Tània Balló i amb el disseny d’Alcubierreestudio, s’allunya dels formats tradicionals per oferir una perspectiva actual sobre els valors, les preguntes i les relacions que han definit l’entitat des dels seus inicis. La visita és gratuïta fins al 17 de gener a la sala 3 del Palau Robert.

Inauguració destacada

La inauguració de l’exposició va tenir lloc el passat dilluns, 21 de setembre, amb la participació de figures destacades com la secretària general de la Presidència, Eva Giménez; la comissària Tània Balló; el director del Teatre Lliure, Julio Manrique; el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé; i el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí Grau.

Un recorregut artístic per cinc dècades

El recorregut de l’exposició es desenvolupa a través de cinc instal·lacions creades especialment per a aquesta ocasió per escenògrafs vinculats a la història del Teatre Lliure, sempre en record del seu cofundador, Fabià Puigserver. Frederic Amat inicia el viatge (1976-1986) amb una instal·lació de set personatges automàtics que rememoren muntatges històrics. Montse Amenós (1986-1996) presenta terres característics de les escenografies del Lliure de Gràcia, que semblen telons penjants; Max Glaenzel (1996-2006) convida a un viatge a través d’una caixa negra per reflexionar sobre l’arquitectura i la foscor escènica; Lluc Castells (2006-2016) mostra Transfiguració, una taula de treball que homenatja els oficis i l’equip humà del teatre; i Silvia Delagneau (2016-2026) conclou el recorregut amb una selecció de vestits d’espectacles que il·lustren el treball dels figurinistes al llarg d’aquests cinquanta anys.

Conceptes clau a l’exposició

Entre les instal·lacions, s’han creat quatre espais d’entreacte que giren al voltant dels temes de Comunitat, Identitat, Espai i Públic. L’espai Comunitat exhibeix fotografies de Ros Ribas, que ret homenatge al treball col·lectiu que es realitza en cada funció. Identitat revisa la memòria gràfica del teatre i el conegut símbol de la T dissenyat per Francesc Espluga. Espai traça l’evolució arquitectònica des de la seu inicial de la cooperativa La Lleialtat a Gràcia fins a l’actual seu de Montjuïc. Finalment, Públic recupera imatges de l’arribada dels espectadors el 1976, enregistrades per Antoni Chic durant l’estrena de “Camí de nit, 1854”, i estableix un vincle amb una comunitat actual de més de 4.500 abonats i 17.000 carnets de Generació Lliure.

Visites guiades a l’exposició

A més, l’exposició ofereix visites guiades dirigides per Juan Carlos Olivares, que se celebraran els divendres a les 12 h. Les visites són gratuïtes, però requereixen inscripció prèvia enviant un correu a palaurobert@gencat.cat.