Dos de cada deu catalans desconeixen la celebració del Nadal

El desconeixement és especialment accentuat entre els joves d’entre 16 i 25 anys, on gairebé un terç no pot identificar el significat de la festivitat. L’estudi alerta d’un augment de l’anomenat analfabetisme religiós a Catalunya.

Un 20% de la població catalana no és capaç d’explicar què es commemora exactament durant la festivitat de Nadal. Aquesta és una de les conclusions més destacades de l’última edició del Baròmetre sobre la religiositat, que posa de manifest una pèrdua progressiva de coneixements bàsics sobre les tradicions i creences religioses, especialment entre les generacions més joves.

Les dades són encara més preocupants quan s’analitzen per franges d’edat. Entre els joves d’entre 16 i 25 anys, gairebé el 32% no sap respondre correctament quan se’ls pregunta pel significat del Nadal, una celebració central dins del calendari cristià. En canvi, en la resta de grups d’edat, el percentatge de respostes correctes se situa al voltant del 80% o fins i tot per sobre, fet que evidencia una clara bretxa generacional en el coneixement religiós.

Un fenomen en expansió

Els resultats de l’enquesta exemplifiquen l’augment del que diversos experts defineixen com a “analfabetisme religiós”, un fenomen que afecta determinats sectors de la societat i que es manifesta amb especial intensitat entre els més joves. Segons el Baròmetre, només el 63,9% dels catalans saben identificar correctament el sant pare com a líder de l’Església catòlica, mentre que el 67,5% coneixen en quins períodes del dia es practica el dejuni durant el mes islàmic del Ramadà.

El nivell de desconeixement és encara més elevat quan es fa referència a altres confessions religioses. Les preguntes relacionades amb les tradicions cristiana ortodoxa, budista, jueva, protestant o dels Testimonis de Jehovà no superen en cap cas el 40% de respostes correctes. De nou, en tots aquests àmbits, els joves presenten uns nivells de coneixement sensiblement inferiors als de les generacions de més edat.

Factors socials i educatius

Tot i que l’estudi no entra a valorar en profunditat les causes d’aquest fenomen, els resultats apunten cap a diversos factors socials i educatius. La secularització creixent de la societat catalana, la pèrdua de pes de la religió en l’àmbit familiar i comunitari, així com una presència limitada d’aquests continguts en el sistema educatiu, són alguns dels elements que els analistes assenyalen com a possibles explicacions.

A més, el Baròmetre subratlla que aquest desconeixement no només afecta les creences pròpies de la tradició majoritària, sinó també aspectes bàsics d’altres religions presents al territori. Aquest fet pot tenir implicacions en la convivència i en la comprensió de la diversitat cultural i religiosa que caracteritza la societat catalana actual.

Un repte per al futur

Les conclusions de l’informe obren el debat sobre la necessitat de reforçar el coneixement cultural i religiós des d’una perspectiva plural i no confessional. Diversos especialistes apunten que entendre el significat de festivitats com el Nadal o conèixer les pràctiques bàsiques d’altres religions no és només una qüestió de fe, sinó també de cultura general.

En aquest sentit, el Baròmetre sobre la religiositat esdevé una eina clau per detectar tendències i plantejar estratègies educatives i socials que permetin combatre l’analfabetisme religiós, especialment entre els joves, i afavorir una societat més informada i cohesionada.