El Comèdia s’acomiada amb una protesta artística abans de renéixer com a Museu Carmen Thyssen

El vell cinema Comèdia, un dels espais més emblemàtics de la Gran Via barcelonina, va viure dijous una d’aquelles escenes que passen a la memòria col·lectiva: més de noranta estudiants d’art i disseny van convertir les seves 500 butaques blaves en un gran mural de reivindicació cultural contra l’especulació i la pèrdua d’espais emblemàtics de la ciutat. Va ser una performance tan festiva com combativa, concebuda com la “primera pedra” del futur Museu Carmen Thyssen de Barcelona, previst per al 2028.

Les butaques, vestides com si fossin teles de Mondrian, Pollock o Miró, es van omplir també de missatges de denúncia: “Se alquila”, “Ojalà un museu més no expulsi de la ciutat” —aquest últim brodat en fil daurat, amb reposabraços plens d’agulles, com un gest poètic però punyent—. Buitres de cartró —una al·lusió explícita als fons voltors— i creus de cementiri completaven un escenari que parlava tant del passat gloriós del Comèdia com del futur incert del patrimoni cultural barceloní.

Quan Carmen Thyssen va entrar a la sala, acompanyada de la seva filla i hereva del llegat artístic, Carmen Cervera, no va poder amagar la sorpresa: “Quina meravella”, va exclamar. Malgrat la protesta simbòlica, la baronessa va rebre l’acció com un homenatge i una demostració de vitalitat creativa: “Aquest és el meu llegat per a Barcelona. L’estimo moltíssim. El museu serà internacional i obert, i tots els museus de la ciutat ens estan ajudant. Estem units i serà un èxit”.

Entre l’art i la polèmica

La celebració, però, va quedar parcialment entelada per la filtració publicada el dia abans al digital Vanitatis, segons la qual Carmen Thyssen hauria renunciat a la seva ciutadania i passaport suís, perdent així —en teoria— la possibilitat d’utilitzar oficialment el cognom Thyssen-Bornemisza i el títol de baronessa. Davant la polèmica, Cervera va ser taxativa: “No he perdut res. Són coses que s’inventen. Sempre m’he dit Carmen Thyssen”. Les declaracions reafirmen les mateixes paraules que havia pronunciat dimecres en una entrevista a LOC.

La intervenció artística ha estat impulsada conjuntament per la baronessa i el fons d’inversió Stoneweg, propietari de l’edifici i principal finançador del futur museu, amb una inversió prevista superior als 100 milions d’euros per remodelar l’immoble i incorporar-hi espais comercials. Tot i que la iniciativa volia ser un suport a l’art emergent, el resultat s’ha convertit en una mena de cavall de Troia crític amb la transformació urbanística i la pressió immobiliària sobre el centre de Barcelona.

“Dono suport total als joves. Aquest serà un museu del segle XXI”, va dir Carmen Thyssen, recordant el seu històric activisme —com quan el 2007 es va encadenar amb joves ecologistes per evitar la tala d’arbres al passeig del Prado de Madrid. La seva filla hi va afegir: “Serà un espai perquè els talents joves s’hi puguin expressar”.

Una de les peces que millor condensava l’esperit de la jornada era una butaca intervenida per estudiants de l’IDEP: “Te’n recordes del paradís? L’enderroquen demà”, en un homenatge explícit al film Cinema Paradiso. El text continuava: “Aquesta instal·lació és un homenatge al que va ser aquesta sala, un paradís del cinema, i al que serà: un contenidor d’art en totes les seves formes”. El Comèdia no serà enderrocat, ja que és un edifici protegit, però sí que viurà una transformació profunda que canviarà definitivament el seu ús cultural.

Una desfilada artística amb accent barceloní

La jornada va tenir també l’aire d’una première social. Entre el públic hi desfilaven figures destacades de la cultura i el disseny: Javier Mariscal, Samuel Salcedo, el grafiter TVBoy, el xilè Guillermo Roca, Jordi Labanda, la model Judit Mascó, el dissenyador de moda Pablo Erroz, el ballarí Julio Bocca i els xefs Carme Ruscalleda i Raül Balam. Tots ells, aplaudits pels estudiants, van recórrer el passadís central observant les intervencions artístiques.

El museu que Barcelona va deixar escapar

L’aposta per ubicar el Museu Carmen Thyssen al Comèdia arriba després d’un projecte inicial que mai no va prosperar. Durant els mandats de Xavier Trias i Artur Mas, l’Ajuntament i la Generalitat van signar un acord d’intencions per instal·lar el museu als pavellons en desús de plaça Espanya. La idea, però, va quedar congelada al calaix de les oportunitats perdudes. Barcelona hauria pogut tenir, des de fa anys, el seu propi Museu Thyssen de titularitat pública o amb un consorci compartit.

Ara, el projecte reneix en ple centre de la ciutat, dins un edifici carregat de memòria i vinculat emocionalment a generacions de barcelonins. La performance dels estudiants ha deixat clar que la ciutat vol museus i vol cultura, però també vol un debat honest sobre com conviuen aquests equipaments amb la Barcelona que pateix expulsió veïnal, especulació i turisme massiu.

El Comèdia abaixa el teló com a cinema. Però el que va passar dijous confirma que la ciutat no li concedeix un final silenciós: el seu últim acte ha estat, com Barcelona mateixa, ple d’art, contradicció, protesta i entusiasme. El futur museu haurà de saber escoltar tot això.