Espadaler destaca a París l’herència de Josep Irla com a símbol de la continuïtat institucional de la Generalitat a l’exili

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha presidit a París l’acte institucional de commemoració de l’Any Josep Irla, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya 2026. Aquesta celebració ha posat en relleu la figura del 124è president de la Generalitat i el seu paper fonamental en la preservació de la continuïtat institucional de la Generalitat durant l’exili, així com el seu compromís amb la democràcia, l’autogovern i la defensa de la legalitat republicana.

En la seva intervenció, Espadaler ha subratllat que “Josep Irla va mantenir viva la Generalitat quan tot semblava indicar que les institucions del país havien desaparegut. La seva perseverança i compromís amb la democràcia i Catalunya són un exemple que continua interpel·lant-nos avui”.

El conseller ha ressaltat també el simbolisme de commemoració de l’Any Irla a la capital francesa, una ciutat amb un fort vincle amb la història de l’exili català. “Recordar Josep Irla des de França és reconèixer el paper que l’exili va tenir en la supervivència de les institucions catalanes i retre homenatge a totes les persones que, lluny de casa, van mantenir-ne la legitimitat en les circumstàncies més adverses”, ha apuntat.

Reconeixement a la història i a la memòria

Per concloure la seva intervenció, Espadaler ha recordat a Marc Bloch, un historiador francès destacat, compromès amb la Resistència i executat per la Gestapo el 1944, que recentment ha estat incorporat al Panteó de París. “Ens va deixar una reflexió valuosa, especialment rellevant en un esdeveniment com el que avui ens ocupa, per comprendre el present i construir un futur millor: La incomprensió del present prové inevitablement de la ignorància del passat”.

L’acte principal s’ha dut a terme a la Schola Cantorum i ha comptat amb les intervencions de la delegada del Govern de la Generalitat a França, Eva Doya Le Besnerais; del comissari de l’Any Josep Irla, Jordi Gaitx Moltó; i de la historiadora Laia Arañó Vega, qui ha presentat la conferència “Josep Irla i la Generalitat a l’exili: governar des de França (1945-1948)”. També ha assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló.

A l’acte han estat presents l’ambaixador permanent d’Espanya davant la UNESCO, Miquel Iceta; l’ambaixadora d’Andorra a França, Esther Rabasa; la delegada d’Euskadi a França, Arantza Lopez de Munain; la directora de l’Oficina del Parlament Europeu a París, Isabelle Coustet; el director del Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona, Michel Martínez; la presidenta de l’Associació Amis des Combattants en Espagne Républicaine, Claire Rol-Tanguy; i el ministre francès de Cultura, Gaëlle Bebin, entre d’altres.

Visita institucional i intercanvis culturals

La jornada a París ha començat amb una visita institucional a la placa commemorativa de la seu del Govern de la Generalitat a l’exili, situada al número 10 del carrer de Washington, on la institució va mantenir la seva representació durant el franquisme entre els anys 1948 i 1954. Aquest espai té una gran importància simbòlica per al reconeixement de la lluita per la legitimitat institucional.

Després d’aquesta visita, la delegació ha anat als Arxius nacionals de França, on ha mantingut una reunió amb l’adjunta a l’alcaldia de París, Laurence Patrice.

Activitats per difondre el llegat de Josep Irla

L’acte celebrat a París forma part del programa institucional de l’Any Josep Irla, que el Govern ha impulsat per commemorar el 150è aniversari del naixement del 124è president de la Generalitat. Aquesta commemoració s’estendrà fins al febrer de 2027, amb més de trenta activitats institucionals, acadèmiques i divulgatives arreu de Catalunya i també a l’exterior, amb l’objectiu de difondre el llegat polític i institucional de Josep Irla i apropar la seva figura a la ciutadania.

L’Any Josep Irla culminarà amb un acte institucional de cloenda planificat per al febrer de 2027, coincidint amb el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.

La figura de Josep Irla

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 1876 – Sant Rafèu, França, 1958) va ser una de les personalitats més rellevants del republicanisme catalanista del segle XX. Va iniciar la seva carrera política com a regidor i alcalde de Sant Feliu de Guíxols i, posteriorment, va ser diputat provincial. Amb la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, es va unir al projecte republicà i catalanista, i el 1938, en plena Guerra Civil, va ser escollit president del Parlament de Catalunya.

Després de l’afusellament del president Lluís Companys, va assumir la presidència de la Generalitat a l’exili el 1940. Durant catorze anys, va mantenir viva la institució i va defensar la legalitat republicana, l’autogovern i la continuïtat institucional de Catalunya, fins que va ser rellevat pel president Josep Tarradellas el 1954. Irla va morir a Sant Rafèu el 1958, i el 1981, les seves despulles van ser traslladades a Sant Feliu de Guíxols en un acte de restitució institucional i reconeixement de la seva trajectòria política.

Col·laboració en polítiques de memòria

Les relacions entre Catalunya i França en l’àmbit de les polítiques de memòria han experimentat un canvi significatiu des de 2004, amb l’acord entre els municipis d’Argelers i la Jonquera per dur a terme el Programa Operacional de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (Interreg POCTEFA). Això ha portat a l’obertura del Museu Memorial de l’Exili (MUME) a la Jonquera a finals de 2007 i del Centre d’Interprétation et de Documentation sur l’Exil et la Retirada (CIDER), actualment conegut com a Memorial del Camp d’Argelers des del 2014.

En el que fa referència al turisme de memòria i la patrimonialització, França ha estat un model per a Catalunya, i des de 2008, s’ha creat la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

Projecte POCTEFA “Exilis”

En els darrers tres anys, la relació transfronterera ha experimentat un creixement significatiu, gràcies al projecte POCTEFA “Exilis”, liderat per la Generalitat. Aquest projecte busca fomentar una col·laboració més intensa entre els diferents actors, amb un enfocament en l’intercanvi científic, la compartició de públics i el treball pedagògic adreçat als joves.

Concretament, el projecte Exilis 1936-1946 pretén reforçar la connexió entre els espais transfronterers català i francès al voltant de la memòria de l’exili, mitjançant la investigació, l’educació i la promoció del patrimoni històric compartit. Aquest innovador projecte inclou el Memorial del Camp de Ribesaltes, el Memorial del Camp d’Argelers, la Maternitat d’Elna, el Memorial Democràtic de Catalunya i la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, treballant en una memòria contemporània comuna des de l’inici de la Guerra Civil el 1936 fins al tancament de la frontera el 1946.